jo m'ofereixo per fill vostre,
i a honra i glòria de la vostra puresa
us ofereixo els meus ulls, les meves orelles,
la meva llengua, les meves mans;
en una paraula, tot el meu cos i la meva ànima,
i us demano que m'obtingueu la gràcia
de no fer mai més ni un sol pecat. Amén.
Mare, aquí teniu el vostre fill.
Mare, aquí teniu el vostre fill.
Mare, aquí teniu el vostre fill.
En Vós, Mare meva dolcíssima,
he posat la meva confiança
i mai més no quedaré confós. Amén. (3 avemaries)
Explica el llibre "Devocions marianes" (de Joan Marquès i Suriñach) aquest exemple:
"Un jove va tenir una entrevista amb un sacerdot i li va exposar les dificultats que experimentava per viure bé la virtut de la santa puresa. Estava enfonsat i desanimat. No sabia com fer-ho per superar el vici de la impuresa. El sacerdot, després d'escoltar-lo amb molta atenció i afecte, li va recomanar que, cada dia abans d'anar a dormir, resés, agenollat als peus del llit l'oració "Oh Verge i Mare de Déu" i tres avemaries. El jove va començar aquell mateix dia. No se n'oblidava mai. Molt aviat es va sentir més valent per lluitar, va veure que havia de canviar d'amics i de diversions, va resar més i es va confessar més sovint, i al poc temps vivia la virtut de la santa puresa amb perfecta normalitat".
Molt popular, aquesta oració va ser creada i divulgada durant el segle XIX per Sant Antoni Maria Claret segons explica el núm. 317 de la seva Autobiografia
Explica el llibre "Devocions marianes" (de Joan Marquès i Suriñach) aquest exemple:
"Un jove va tenir una entrevista amb un sacerdot i li va exposar les dificultats que experimentava per viure bé la virtut de la santa puresa. Estava enfonsat i desanimat. No sabia com fer-ho per superar el vici de la impuresa. El sacerdot, després d'escoltar-lo amb molta atenció i afecte, li va recomanar que, cada dia abans d'anar a dormir, resés, agenollat als peus del llit l'oració "Oh Verge i Mare de Déu" i tres avemaries. El jove va començar aquell mateix dia. No se n'oblidava mai. Molt aviat es va sentir més valent per lluitar, va veure que havia de canviar d'amics i de diversions, va resar més i es va confessar més sovint, i al poc temps vivia la virtut de la santa puresa amb perfecta normalitat".
Molt popular, aquesta oració va ser creada i divulgada durant el segle XIX per Sant Antoni Maria Claret segons explica el núm. 317 de la seva Autobiografia