Per pregar (devocionari) és un recull de pregàries en català, un servei catòlic realitzat per un petit equip

El combat en la pregària és inseparable del progrés de la vida espiritual


Qui prega combat contra ell mateix, contra l'ambient i, sobretot, contra el Temptador, que fa tot el possible per apartar-lo de la pregària

-----------------------------------------------------------------

Via Crucis

El Via Crucis és ideal pel Divendres Sant

Oració introductòria.

Demanem l’Esperit, que ha generat el Déu home, l’ha fet capaç de morir per nosaltres i l’ha ressuscitat amb el seu poder d’entre els morts, que faci també en nosaltres aquestes meravelles, ens arrenqui la curiositat amb què ens trobem aquí; curiositat que ens fa només recordar els fets que van succeir llavors, imaginant-los sense comprendre’ls, sense aprofundir en ells, sense deixar que els seu significat real ens repti. Per això invoquem amb tot el nostre cor: Glòria...

Primera estació: Jesús és condemnat a mort

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Però ells insistien amb grans crits demanant que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava fent més forta. Aleshores Pilat, decidí de satisfer la seva petició.”

Lc 23, 23-24

Nosaltres ens podem comptar entre aquells que van matar el Crist, com tots els altres; però ho som d’una manera absolutament concreta, com concreta és la seva relació amb nosaltres. Amb tot, aquesta Presència roman inexorable en la nostra vida perquè la nostra vida li pertany.

El Senyor, en la Seva Misericòrdia, ens ha elegit, ens ha perdonat, ens ha abraçat i ens ha tornat a abraçar. Ell ha pres sobre seu tots els nostres pecats, nosaltres ja hem estat perdonats. Ell ha de manifestar-se. Com? a través del meu cor que L’acull, que El reconeix. És tan senzill!, però alhora no existeix res més de diví en el món, res més miraculós; és a dir, res que ens anticipi més l’evidència última i eterna.

Segona estació: Jesús porta la creu a coll

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Acabada la burla, li van treure el mantell, li posaren el seu vestit i se l’endugueren per crucificar-lo”

Mt 27, 31

“Tu camines amb nosaltres al desert”. Aquesta frase és veritat. No ens treus el desert que és la nostra vida, sinó que ens parles en aquest desert i aquesta paraula és pa que ens sacia i roca sobre la qual construir. Aquest és el dolor de la Teva Creu: has vingut a caminar amb nosaltres i Et deixem sol. Que els nostres ulls i el nostre cor es commoguin tot fent memòria d’aquesta Presència Teva sacrificada, d’aquest caminar Teu pel desert.

Voluntàriament Ell va abraçar la creu. Qui d’entre nosaltres ha acceptat aquesta voluntat de sacrifici?

Tercera estació: Jesús cau sota el pes de la creu.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Qui no pren la seva creu i no segueix darrera meu no és digne de mi”

Mt 10, 38

Aquest és el delicte: que l’home es traeix a sí mateix, que traeix allò del qual està fet. El delicte és trair-se a si mateix. El pecat. Quina imponent gravetat assumeix aleshores aquesta paraula: pecat. Aquesta paraula només s’entén si ens adonem del seu origen, la seva arrel: l’oblit de tu, Pare.

Confiar-se a Ell vol dir seguir-lo, acceptar la llei del seguiment. Pot semblar un sacrifici, però porta a la joia. Ens convé aquest camí, en què el sacrifici és condició per a esdevenir madurs, grans. La nostra consciència esdevindrà més profunda, ens serà donat l’Esperit Sant Consolador. La salvació és un do. No és una recerca, no és el nostre esforç. Té un nom: Crist.

Quarta estació: Jesús troba la seva Mare.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Simeó els beneí i digué a Maria, la seva Mare: “mira, aquest és destinat a ser causa que molts caiguin o s’aixequin a Israel, i com a senyera que trobarà contradicció – i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima – perquè així es descobreixin els pensaments de molts cors””.

Lc 2, 34-35

El significat de la mirada de la Mare vers el Fill és una identificació amb Ell. Qui hauria cregut que el Creador, a fi que nosaltres visquéssim la relació amb totes les coses, havia de perdre-les totes per a recuperar-les? La serva Mare ho va creure de seguida.

Senyora, fes-nos partíceps de la consciència amb la qual miraves el teu Fill morir sol, sol a la creu. Miraves el teu Fill caminar amb els homes, pels quals havia vingut a morir, sol.

Cinquena estació: El cireneu ajuda Jesús a portar la creu.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“En sortir, van trobar un home de Cirena que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu.”

Mt 27, 32

Hi ha un fet tan gran com una muntanya, un fet que és abans que tot i per on el nostre camí hi ha de passar: Déu ens ha estimat primer. Cap de nosaltres pot arrencar aquest fet del teixit de la seva existència: has estat cridat. Déu ens ha elegit. Som propietat personal de Déu, la nostra vida li pertany.

Sisena estació: La Verònica eixuga el rostre de Jesús.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Davant d’ell havia crescut com un rebrot i com l’arrel en una terra àrida. No tenia forma ni encants perquè ens fes enveja, ni aspecte perquè el poguéssim apreciar. El més menyspreable i estúpid dels homes, un home de dolors i fet a la malaltia; i com un davant de qui amaguen la cara, el tenien per un no res menyspreable”

Is 53, 2-3

El sacrifici no té cap bellesa ni cap aspecte suggestiu. El sacrifici és Crist que pateix i mor. Ell és el significat de la nostra vida, i per això ha d’influir en el present: perquè allò que no és estimat en el present, no és estimat; allò que no és afirmat en el present, tampoc no és afirmat. Com deia Joan Pau II, Verònica, “el teu nom va néixer d’aquell que miraves fixament”. La llei de l’existència és l’amor, perquè l’amor és afirmar un altre amb la pròpia acció. Tota la vida està en funció d’una cosa més gran, està en funció de Déu. Tota la nostra vida està en funció de Tu, Crist.
“Cerco el Teu rostre”. “Cerco el Teu rostre”: aquesta és l’essència del temps, aquesta és l’essència del cor, aquesta és la naturalesa de la raó.

Setena estació: Jesús cau per segona vegada.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Però com que fou traspassat per les nostres infidelitats, capolat per les nostres culpes, el càstig que ens torna la pau queia sobre Ell, i és gràcies a les seves nafres que som curats.”

Is 53, 5

Si fem atenció als nostres dies, a cada impuls de sacrifici que seguim, que ens imposa la nostra vocació, veritablement ens percebem com a redemptors, reconstructors de ciutats destruïdes, redemptors amb Crist. Aleshores la nostra acció es dilata, s’obre de bat a bat. Amb la presència de Crist, amb el cor de Crist, la nostra vida personal trenca els horitzons i s’obre a l’infinit; un infinit que, com la llum del sol, penetra fins els llocs més foscos, renovant-ho tot.

Hem de col·laborar amb allò pel qual Crist va morir. “Vocació” vol dir ser cridats justament a això, vol dir fer inevitable per a nosaltres la participació d’aquella acció per la qual Crist ha mort per redimir, per salvar els homes. No podem anar pel carrer tot mirant el rostre dels altres sense sentir-nos empesos per un desig urgent de salvar-los. Amb aquesta urgència, nosaltres ens salvem.

Vuitena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“El seguia una gran multitud de poble i de dones, que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús, girant-se envers elles els digué; “filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.”

Lc 23, 27-28

No es pot mirar Crist si no és amb la consciència d’ésser pecadors. Que siguem pecadors no és un judici si no brolla de contemplar el rostre d’Aquell a qui hem entristit. Tanmateix, els nostres dies es veuen dominats per la distracció, de manera que el cor roman en l’aridesa i allò que fem està ple de pretensions.

Novena estació: Jesús cau per tercera vegada

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Maltractat, Ell s’humiliava, no obria la boca, com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella muda davant dels esquiladors.”

Is 53, 7

“Al Senyor li ha plagut de prostrar-lo en el dolor”. Déu és positiu, Déu és l’Ésser; tot allò que no cap en aquesta paraula (Ésser) no existeix, no és veritable, no és real. Tot acaba en aquesta paraula, a través del sacrifici. És en el sacrifici on tot es fa veritable, àdhuc tu mateix i la teva pròpia vida.

Desena estació: Jesús és despullat dels seus vestits.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Aleshores el van crucificar i es repartiren els seus vestits fent-se’ls a la sort, a veure què treia cada un.”

Mc 15, 24

Cal que saber dir “no” a la pressa amb la qual les coses se’ns presenten o ens sol·liciten. Cal que ens adherim al camí misteriós de Déu que ens convida a seguir la Seva Paraula, la Seva Revelació, la manera amb la qual Ell mateix ha vingut a salvar-nos per alliberar-nos. Ha acceptar la creu per alliberar-nos de la fascinació del no-res, de la fascinació de les aparences, del que és efímer.

Onzena estació: Jesús és clavat a la creu.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, allà el crucificaren, i també als dos malfactors, l’un a la dreta i l’altra a l’esquerra. Jesús deia: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan””

Lc 23, 33-34

Crist a la creu és el pecat condemnat per part del Pare. La creu de Crist és la plena manifestació de la consciència del mal. Nosaltres entrem en relació amb Crist per la consciència que tenim del pecat. L’absència de la consciència de pecat i la consciència falsa de pecat suposen per a nosaltres la caiguda sense fi, ja que el remordiment i l’escepticisme no són consciència de pecat. Qui té consciència del propi pecat, té també consciència de l’alliberament.

Dotzena estació: Jesús mor en creu.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Jesús, fent un gran clam, digué: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit”, i havent dit això, va expirar.”

Lc 23, 46

No podem oblidar mai quin ha estat el preu de la nostra salvació. El sacrifici no és una objecció, així com tampoc ho és la derrota humana; són, més aviat, l’arrel de la resurrecció, la possibilitat d’una vida vertadera.

L’esdeveniment que torna a succeir ara i aquí, és sobretot un fet, un fet que no es pot reduir al no-res, que no es pot censurar, que ja no es pot eliminar. Si és sobretot un fet, ho és per a tu, t’ha d’interessar per damunt de tot. És un fet per a tu i és un fet per a mi. “Per a tu” és la veu que surt del cor del Crucificat. “Per a mi” és el ressò que pateix el meu cor, la meva consciència.

Tot es precipitaria a la mort sense aquesta veu, sense aquesta Presència.

Tretzena estació: Jesús és davallat de la creu i lliurat a la seva Mare

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món.

“Cap al vespre, comparegué un home ric, d’Arimatea, que es deia Josep, el qual era també deixeble de Jesús. Aquest es va presentar a Pilat i li demanà el cos de Jesús. Llavors Pilat va ordenar que l’hi donessin.”

Mt 27, 57-58

Tothom judica el dolor com un càstig. Es pensa que l’home pres pel dolor es veu obligat a la renúncia i al sacrifici, com si Déu el colpegés i l’humiliés. No és el cas de Maria. Que n’era de clar per al seu cor, crucificat amb el del seu Fill, que el càstig que ens salva i exalta la vida, havia recaigut sobre Ell, i per això Déu el va exaltar i li donà el nom que està per sobre de tot altre nom.

“Feu que s’abrandi el meu cor en estimar Crist Déu a fi de plaure’l” (Fac ut adeat cor meum in amando Christum deum ut sibi complaceam). Heus aquí on radica la gran llei moral. D’aquí brolla la veritable llei moral, de la qual neix tota moral: complaure el Misteri, complaure aquell home crucificat, complaure el misteri de Déu que s’ha fet home i va ser crucificat per mi, i que ressuscità per tal que jo fos alliberat.

Catorzena: Jesús és posat en el sepulcre.

V. Us adorem, Senyor i us beneïm.

R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món

“Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol net i el va dipositar al seu sepulcre nou que s’havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra a la porta del sepulcre i se n’anà.”

Mt 27, 59-60

El llindar de la veritat del sacrifici es troba en la pregària: “Déu meu, apresseu-vos a ajudar-me”. Amb aquesta petició comença a moure’s la pedra de la tomba de les nostres accions buides. La Resurrecció comença en la nostra infinita impotència, que és el pidolar. Parteix del reconeixement suprem que només Déu és poderós i del nostre agraïment suprem perquè Ell, que ha començat la nostra existència, vol portar-la a terme. No hi ha res més que expressi tan bé la capacitat de comunicació universal, catòlica, ecumènica, que un cor regenerat pel “sí” a Crist, regenerat per l’esperança en Ell, per la qual cadascú de nosaltres torna a emprendre cada dia la recerca, el desig, la petició, el sacrifici de la puresa. Vivint sempre la pau en l’oblació constantment renovada.

Conclusió

Crist, la llum del món, ens ajuda en el camí. Nosaltres som rebels, però no podem anul·lar la força amb la qual Ell ens estima, amb la qual ens persegueix. Implorem ajut i Ell respon: “Sóc aquí”. La seva Presència és el nostre goig, la seva joia és la nostra força. És la joia d’un amor que al final vencerà.

Oració final

Contempleu, Déu omnipotent, la humanitat extenuada per la seva debilitat mortal i feu que recuperi la vida per la passió del vostre únic Fill. Ell, que es Déu, i viu i regna amb Vós, en la unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.