ORACIÓ PREPARATÒRIA
Jesús.
Jo estava allà fa dos mil anys. Vaig ser jo qui et va portar a Annàs i a Caifàs, a Herodes i a Pilat, als assots i a la corona d'espines, a la creu i a la mort.
Vaig ser jo, Jesús.
Van ser els meus pecats d'ahir, d'avui i de sempre.
Jo et vaig preparar aquesta desfilada de sang i de mort. Aquest Via Crucis.
Jo he trepitjat aquest camí darrere teu, cridant i rient. Jo he trepitjat la sang que tu deixaves; jo he trepitjat la suor, els trossets de pell que va arrencar la terra en les teves caigudes.
Em pesa Jesús.
Avui, vull recórrer aquest camí. No com a assassí. Si Tu em deixes, Jesús... el vull recórrer amb tu. Aquest cop... com a amic.
PRIMERA ESTACIÓ: Jesús Condemnat a mort
V. Us adorem, Senyor i us beneïm. R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Havia de passar així.
Havies dit moltes coses, havies fet moltes coses que a nosaltres no ens agradaven. No creguis que anaves a escapar-te de les nostres mans.
Ens havies anomenat fariseus i cria d'escurçons. Vas anomenar benaurats els pobres; vas dir que era difícil que els rics entressin al Regne del cel.
Vas dir que havíem d’estimar els nostres enemics. Vas dir i vas fer moltes coses que no agradaven als poderosos.
Eres amic dels pobres, dels estrangers, de les vídues.
Mai no vas demanar una recomanació, una influència ni tampoc vas adular a ningú.
Havia de passar. El món t’havia de condemnar. Et van condemnar llavors i et condemnaríem ara. T’estem condemnant tots els dies.
Perquè no volem ni els teus manaments, ni els teus consells, ni el teu sacrifici, ni el teu estil.
Havia de passar així. Condemnat a mort. Tu t’ho has buscat, Jesús.
Ja sé que, si jo segueixo els teus passos, també seré condemnat. M’apuntaran amb el dit, es riuran de mi, em diran hipòcrita, em tindran per neci. Però jo sé que Tu tens raó.
Dóna'm força, Jesús, per seguir amb tu. Encara que em tinguin per boig, encara que em condemnin. Condemnat amb tu. Perquè jo sé que Tu tens raó.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
SEGONA ESTACIÓ: Jesús porta la creu al coll
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
No, Jesús, Tu no. Aquesta creu és meva. No insisteixis; et dic que està feta amb els meus pecats; sóc jo qui he de carregar amb ella...
Està bé Senyor, és inútil lluitar amb tu; Tu ets Déu, Tu sempre guanyes.
Porta-la Jesús. Tu pots portar-la. No podríem carregar amb ella ni tots els braços de la humanitat.
La Creu de la Redempció. No podem carregar amb ella.
No podria portar-la ni la teva Mare, l’única que et va poder portar a Tu.
Porta-la, t’ho demanem tots els homes.
Tu saps molt bé com agafar-la. Tu vas ser fuster des de nen. Tu saps com s’agafa una fusta pesada, com es carrega sobre l’espatlla.
Ho vas fer moltes vegades a Natzaret. Agafaves les fustes, les posaves sobre les teves espatlles i després caminaves fins allà on s’havia de dur.
Tu t’has entrenat per això tota la vida; per saber portar bé una creu. Aquesta creu. La fusta sempre va ser per tu una gran amiga. Tu l’estimaves, coneixies tots els seus secrets.
Per això avui Tu ets l’únic que coneixes el secret de la fusta de la Creu.
Abraça-la Crist. Abraça-la i camina.
Nosaltres anem darrere teu per aprendre com s’agafa, com es porta una creu. Perquè no en sabem... I ens fa molta falta.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
TERCERA ESTACIÓ: Jesús cau per primera vegada
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
El més sublim d’aquesta estació es veure com s’aixeca el Crist.
Els seus músculs, els seus nervis es tensen per un esforç de la voluntat. S’afiança sobre els seus peus, els separa per fer força sobre una base més extensa, s’inclina amb decisió i les seves mans agafen decididament la creu que està a terra.
Voluntat de carregar amb la creu, una altra vegada i totes les vegades que faci falta.
Els seus braços es tensen i la creu torna a pujar des de terra, aixecada per un Déu.
Déu ha caigut, perquè tu sàpigues com aixecar-te de terra i com es torna a agafar la creu.
Amb la força i la fermesa de Crist.
Déu vol oblidar-se que has caigut. A Déu l’interessa saber que ets valent, que t’aixeques, que t’agafes a la creu, que avances.
Quedar estès al fang és de covards.
Aixecar-se, tornar a posar-se en tensió, carregar amb la creu, seguir endavant… és el gest de Crist.
I el de tots els cristians.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
QUARTA ESTACIÓ: Jesús troba la seva Mare
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
No pots portar-la tu per Ell, Mare. No pots, l’ha de portar Ell.
No pots morir tu per Ell, Mare. No pots, ha de morir Ell.
Vés amb compte, Maria. Aquests bàrbars notaran de seguida que ets la Mare del condemnat.
No veus que s’assembla molt a tu? Té els teus mateixos ulls, el teu mateix gest, tot tan igual...
Si és que no va tenir per pare a cap home.
S’ha d’assemblar, de fet s’assembla en tot a tu i només a tu.
N’hi ha prou en veure’us un moment per saber que sou Mare i Fill. Sou iguals. Ell porta la creu. I tu també. Ell l’abraça ara. Tu l’abraçaràs quan la deixi Ell.
Ell ens ha estimat fins a la mort. I tu també.
Ell ha volgut ser el nostre germà. Tu has volgut ser la nostra Mare.
No cal més que mirar-vos un moment junts per saber que sou Mare i Fill.
Sou tan iguals…
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
CINQUENA ESTACIÓ: Simó de Cirene ajuda a Jesús a portar la creu
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
No volia. És clar que no.
Era com un de nosaltres. Ningú no vol portar la creu.
A Simó el van obligar a portar-la. A nosaltres també. La creu és una cosa inexorable. Quelcom que trobarem en qualsevol camí de la nostra vida.
Va agafar la creu amb repugnància. Tot i això, de mica en mica -no sabia per què-, la seva mà va començar a acariciar, a apretar aquella creu. Aquella creu tenia alguna cosa…
Hi va haver un moment, en un esforç, en què la mà de Jesús, en voler agafar bé la creu, la va agafar per sota la de Simó, i va aixecar a la vegada el braç d’aquest i la creu.
Simó va comprendre en un instant el que a nosaltres tant ens costa. Que és Crist qui porta la seva creu i gran part de la nostra.
Per què vas voler, Jesús, tenir necessitat de Simó? Has volgut tenir necessitat dels homes fins per portar la Creu, per fer-nos redemptors amb tu.
Per dir-nos que les nostres creus són redemptores, que són una prolongació de la teva mateixa creu. Per dir-nos que les persones hem d’ajudar-nos les unes a les altres a portar les nostres creus.
En aquest camí de la vida, al meu costat, hi viuen molts sers humans que a vegades no poden portar la seva creu. Els has posat tu allà perquè jo els hi doni un cop de mà…
I ets tu mateix que passes tantes vegades amb la Creu al coll per tots els carrers del món.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
SISENA ESTACIÓ: Una dona eixuga el rostre de Jesús
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Va ser una dona la que es va atrevir.
En el camí del calvari una dona es va obrir pas entre els soldats que escortaven Jesús i va eixugar amb un vel la suor i la sang de la cara del Senyor. Aquell rostre de Jesús va quedar imprès en el vel; un reflex fidel, una «veritable icona».
A això es referiria el nom mateix de Verònica. Si és així, aquest nom, que ha fet memorable el gest d'aquella dona, expressa al mateix temps la més profunda veritat sobre ella.
Un dia, davant la crítica dels presents, Jesús va defensar una dona pecadora que havia vessat oli perfumat sobre els seus peus i els havia eixugat amb els cabells. A l'objecció que se li va fer en aquella circumstància, va respondre: «—Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura.»(Mt 26,10.12). Les mateixes paraules podrien aplicar-se també a la Verònica. Es manifesta així la profunda eloqüència d'aquest episodi. El Redemptor del món dóna a la Verónica una imatge autèntica del seu rostre.
El vel, sobre el qual queda imprès el rostre de Crist, és un missatge per a nosaltres. En certa manera ens diu: Heus aquí com tot acte bo, tot gest de veritable amor cap al proïsme augmenta en qui el realitza la semblança amb el Redemptor del món.
Els actes d'amor no passen. Qualsevol gest de bondat, de comprensió i de servei deixa en el cor de l'home un senyal indeleble, que fa que s'assembli una mica més a Aquell que «es va fer no res prenent la condició d'esclau» (Fl 2,7).
Així es forma la identitat, el veritable nom de l'ésser humà.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
SETENA ESTACIÓ: Jesús cau per segona vegada
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Va ser una traveta. Crist. Ho saps Tu molt bé, i ho sabem nosaltres.
Va ser una traveta que et vam donar traïdorament i per darrere, alguns dels quals aparentàvem que anàvem molt compungits darrere teu.
Potser una traveta dissimulada d'alguna de les ploroses filles de Jerusalem que et van a sortir a trobar a la següent estació, totes desfetes en plor.
A vegades tenim tal facilitat de pecar i de seguir apareixent contrits, angelicals, devots...
D'altra banda, entre tanta multitud de bons i dolents que seguien i segueixen Crist, és tan fàcil posar-los una traveta per darrere, sense que ningú ho noti...
I Crist cau esfondrat per la traveta dissimulada dels pecats dels bons, dels que hem fet la nostra i després seguim fent veure rectitud; tirant la culpa als dolents, als botxins, a Caifàs, a Judes...
Crist a terra pels pecats dels "bons".
Aquesta caiguda et fa més mal Crist; et fa més mal perquè és una traveta per darrere.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
VUITENA ESTACIÓ: Jesús parla amb les filles de Jerusalem
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Elles són bones, Senyor. Ploren perquè tenen compassió de Tu. Són bones.
Però ploren pel que t'han fet a tu... els altres, és clar.
Ploren pel dolents que han estat amb tu... els altres, per descomptat.
Ens és molt fàcil plorar pel mal que fan les coses dels altres; el mal que està en el món, en la joventut, en els cinemes, en l'economia, en la política, en els costums, en la religió, en els capellans, en els governants, en la moral pública...
Que bé que plorem, Senyor, els pecats dels altres! Quina destresa la nostra de ploraners professionals! Tot està malament, tots t’ofenen, Senyor; ens dolem vivament de tot, ho deplorem tot.
Tot, menys pels nostres propis pecats. Això ja és una altra cosa. Pel meu tribunal suprem passa tot el món; tothom menys jo mateix.
"Ploreu per vosaltres".
Crist... la veritat..., no se m'havia ocorregut; jo veig molt bé els defectes dels altres, però jo...
Senyor..., dóna'm sinceritat i llum per veure i admetre que JO sóc un gran pecador; que JO t'he posat així.
Senyor, que vegi que Jo sóc aquest tronc sec... Crist, que aprengui a plorar per mi.
Pels meus pecats.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
NOVENA ESTACIÓ: Jesús cau per tercera vegada
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
S’ha mort? No! Crist… no et pots morir allà: has de morir a dalt, clavat en una creu, has de fer la redempció sofrint més, molt més!
Aquesta és la raó per la que Crist no es deixarà morir aquí.
Un esforç suprem de la voluntat: voluntat de continuar vivint, per patir més.
Crist, si t'haguessis deixat morir aquí, en la tercera caiguda, encara hauria estat una mort més gloriosa; tots els homes t’haguéssim agraït per haver patit per nosaltres..., i n'hi havia prou, Senyor, perquè haguessis tingut una fama immensa... i t'haguessis estalviat de morir clavat.
Els millors d'entre nosaltres fan moltes vegades això, Senyor: lluiten per algun temps, però aviat arriba un dia en què diuen que ells ja han fet prou.
Que ja està bé; que ara els toca descansar.
Nosaltres... som encara menys que ells: ens vam quedar a terra després de la primera o segona caiguda.
Nosaltres, els fluixos, els cansats de tots els temps.
Els que ens vam quedar estirats en el fang dels nostres pecats, en el fang del nostre pessimisme, en el fang de la nostra fluixesa.
Aixeca't Crist perquè sapiguem que amb tu podem aixecar-nos tots!: els pecadors de tota la vida, els desesperats, els fluixos, els pessimistes...
Podem arribar fins a la fi, Senyor!
Podem!
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
DESENA ESTACIÓ: Jesús és despullat dels seus vestits i li donen a beure fel i vinagre
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Tu ho vas dir, Jesús: benaurats els pobres. Ara ho compliràs tu mateix, al peu de la lletra. Et deixen sense res.
Els que volen tenir més, et roben el poc que tens. Ho han fet sempre en el món i ho segueixen fent ara.
Són les mans expertes, sempre ràpides. T’arranquen sense compassió tot el que portes a sobre, encara que t’arrenquin porcions de pell i de sang.
Tu ho saps, Jesús, que el negoci és el negoci.
Un negoci que després es repartiran entre ells, a parts, a sorts… com sigui.
Tu sense res, oh bon Jesús, és com vas ser redemptor. Amb la pura veritat del teu Cos i la teva Sang.
Som nosaltres els que portem moltes coses a sobre. Molta roba de farsa, de mentida, de falsedat.
Estem coberts, enredats en aparences.
No podem, així no podem pujar a la creu.
Veure’m despullat, Senyor: de la concupiscència de la carn, de la concupiscència dels ulls, de la supèrbia de la vida.
En fi, arrenca’m el que més enganxat tinc a la carn…
Arrenca’m la disfressa, Senyor.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
ONZENA ESTACIÓ: Jesús és crucificat
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Les teves mans obertes, Senyor, més obertes que mai per perdonar.
Els teus peus quiets, Senyor, més quiets que mai perquè puguem trobar-te sempre.
El teu cos, Senyor, que s'ajusta tan meravellosament a la creu, fet per Déu en forma de creu, destinat per la Creu.
El teu cos i els cossos de tots nosaltres, sorprenentment fabricats en forma de Creu, amb el destí diví perquè ens abracem a ella.
La creu que és la nostra empresa i el nostre triomf.
La creu per la que estem fets; la creu de la qual fugim com a necis.
Per les teves mans clavades i obertes. Per les meves: lleugeres, sensuals, hàbils per la injustícia, tancades per odiar i colpejar.
Perdoneu-nos, Senyor, que ja sabíem el que fèiem.
Pels teus peus, quiets, cosits i ensangonats, pels meus, que han corregut per tants camins tortuosos, pels meus peus tacats amb el fang de la vida.
Perdoneu-nos, Senyor, que ja sabíem el que fèiem. Perdoneu-nos, oh Crist, que ja sabíem què era pecar; encara que sabéssim el que era clavar-te de mans i peus, tot i que sabéssim el que era tenir-te penjat entre el cel i la terra durant tres hores de turment.
Perdoneu-nos, Senyor, encara que sabéssim el que fèiem!
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
DOTZENA ESTACIÓ: Jesús mor a la creu
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Jesús inclina el cap.
Mort.
Mort com el meu pare, que en els últims moments apretava la seva mà amb la meva i hi va haver un moment en què va deixar d’apretar i d’estar al meu costat i de presidir la taula.
Mort tu, Jesús, com va morir aquell espòs meu, mirant-me, amb els ulls oberts, amb l’enorme compassió que em donava, que ara, quan me’n recordo, em tornen a saltar les llàgrimes.
Mort tu, Jesús, com aquella filla nostra de vint mesos que ja sabia dir “papa” i “mama” i somreia i ens donava petons; i una matinada se’ns moria sense poder respirar.
Mort tu, Jesús, com aquell que va morir abandonat i desfet en el camp de concentració.
Mort tu, Jesús, com els que han mort en les guerres, com els que han mort en els mars, com els que han mort sols en un hospital o en una residència.
Tu, Jesús, que no havies de morir, mort com tots els morts del món.
Mort, com jo moriré algun dia.
Gràcies, Senyor, germà meu en la mort.
Gràcies, perquè has volgut morir. Ja no és tan dura per mi la mort dels meus. Ja no serà tan dura la meva pròpia mort.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
TRETZENA ESTACIÓ: Jesús és davallat de la creu
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Pren-lo, Mare, ja està; te'l tornem.
Així, en els teus braços, Mare, com el tenies a Betlem, te'n recordes?
Tu ens el vas donar a Betlem per nosaltres, per tots els homes. Mira com te l’hem posat... Perdona, Mare, t'ho estaves tement: que els homes no sabríem com tractar a Déu.
Avui, te'l tornem; és el mateix. Ja sabem que Tu el reconeixes malgrat tot..., ets la seva Mare.
El mateix que adormies a Betlem bressant-lo en els teus braços, cantant-li una cançó.
Ara també està adormit; ho hem aconseguit nosaltres, ha passat per les nostres mans criminals; li hem cantat la cançó del pecat i de la mort.
S'ha adormit, Mare, i ja no sabem què fer amb Ell.
Hem vingut també, per demanar-te una cosa... Que ens perdonis, de la teva part... i de part d'Ell.
Una altra cosa, Mare. Fes-li un petó de la teva part... i de la nostra. Així... com els que li donaves a Betlem.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
CATORZENA ESTACIÓ: Jesús és posat en el sepulcre
V. Us adorem, Senyor i us beneïm.
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
T'han portat. T'han posat en les tenebres, t'han cobert amb uns llençols; després han fet rodolar la pedra del sepulcre; ha acabat el patiment. Tot s'ha acabat.
No! El teu Viacrucis Crist, no ha conclòs!
El teu cos místic seguirà recorrent el camí del Calvari fins a la fi dels Segles.
Tu segueixes patint en tots els homes que ens anem rellevant en el camí de la Creu.
Crist, que encara passes per tots els camins del món amb les creus de tots els homes: dels que no volen; dels que no poden portar la seva Creu; dels que caiem tantes vegades; dels que no ajudem a portar la seva creu; dels que deixem la nostra creu sobre les seves espatlles...
Sabem que darrere de la Creu i de la mort hi ha la Victòria; però sols no podem.
Senyor, et demanem que vinguis una altra vegada a corre el camí de la Creu. Aquesta vegada el nostre camí.
Crist, germà... Vine una altra vegada... amb nosaltres.
-- Tingueu pietat de nosaltres, Senyor. Tingueu pietat de nosaltres.
Oh Santa Mare! En mon cor fixeu les llagues de Jesús clavat a la creu.
--Parenostre, Avemaria i Glòria--
PREGUEM:
Oh Déu, qui amb la preciosa Sang del vostre Fill Unigènit heu volgut santificar l'estendard de la Creu vivificadora: concediu-nos, us preguem, que els qui s'honoren amb la glòria de la Santa Creu gaudeixin també de la vostra protecció.
Pel mateix Jesucrist, Senyor nostre. Amén.
PER LES INTENCIONS DEL SANT PARE (Parenostre, Avemaria, Glòria)