Adoro te devote

Els dijous

Devot a Vós adoro, Deïtat latent, sota d’aquests signes verament present; el meu cor, per vostre, tot ell s’ofereix, perquè, contemplant-vos, tot ell defalleix.

A gust, vista i tacte amagat resteu, però, amb sols l’oïda, segur l’home creu; crec tot el que el vostre Verb ens ha parlat, cap paraula d’altre no és més veritat.

En creu era oculta sola la Deïtat, ara aquí és oculta fins la humanitat; però ambdues coses jo confés creient, i us prec el que el lladre pregà penitent.

No us veig les ferides, tal com Sant Tomàs, Déu, però us confesso, no veient-les pas; feu que jo en Vós sempre tingui fe major, més ferma esperança, més ardent amor.

Oh do! que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.

Pelicà benigne, oh Jesús!, del fang dels pecats renteu-me amb la vostra sang; que una gota sola d’ella pot salvar tot el món de quanta culpa en ell hi ha.

Jesús, a qui esguardo ara sota un vel prec que complir pugi mon fervent anhel: que, a faç nua, un dia, veient-vos a Vós, benaurat em faci veure-us gloriós. Amén